Felanitx en festes de sant Agustí 2010

Programa:

http://www.ajfelanitx.net/imgdb/archivo_doc172522.pdf

.

Eleccions autonòmiques a les Illes Balears

.

Resultats eleccions autonòmiques. Illes Balears

2011

Cens: 711.660.  Participació: 59,94%

Escons: 59. Majoria absoluta: 30

Partit Popular (PP) 35

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 14  (19)

PSM-Entesa-Iniciativa-Verds 4

P.S.O.E. – PACTE 4

PSM-EN Menorca 1

GxF + PSOE Formentera 1

CxM (antiga Unió Mallorquina (UM) 0

Esquerra Unida (EU) 0

Esquerra 0

Lliga (excissió del PP. Jaume Font) 0

President del Govern: José Ramón Bauzá (PP)

Govern: Majoria absoluta: PP.

Oposició: PSIB-PSOE, PSM-Entesa-Iniciativa-Verds, GxF

2007

Partit Popular (PP) 29

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 20

Unió Mallorquina (UM) 3

PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 3

Esquerra Unida (EU) 2

Els Verds (EV) 1

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1

President del Govern: Francesc Antich (PSOE)

Govern: Majoria: Tots excepte el PP.

Oposició: PP

2003

Partit Popular (PP) 30 (Majoria absoluta)

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 18

Unió Mallorquina (UM) 3

PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 4

Esquerra Unida (EU) 2

Els Verds (EV) 1

Independent 1

President del Govern: Jaume Matas (PP)

Govern: PP+UM

Oposició: Tots els altres. 

1999

Partit Popular (PP) 28

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 16

PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 5

Unió Mallorquina (UM) 3

Esquerra Unida (EU) 3

Els Verds (EV) 1

Independents 3

President del Govern: Francesc Antich (PSOE)

Govern: Majoria: Tots excepte el PP.

Oposició: PP

1995

Partit Popular (PP) 30

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 16

Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 5

Esquerra Unida (EU) 3

Unió Mallorquina (UM) 2

Els Verds (EV) 1

Partit Socialista de Menorca - Nacionalistes de les Illes (PSM) 1 Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF) 1

President del Govern: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas (PP)

1991

Coalició Partit Popular-Unió Mallorquina (PP-UM) 31

Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE 21

Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 3

Entesa de l'Esquerra de Menorca (PSM-EU) 2

Unió Independent de Mallorca (UIM) 1

Federació Independents d'Eivissa i Formentera 1

President: Gabriel Cañellas (PP)

1987

Federació de Partits d'Aliança Popular-Partit Liberal 25

Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21

Centre Democràtic i Social (CDS) 5

Unió Mallorquina (UM) 4

Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN) 2

Entesa de l'Esquerra de Menorca 2

President: Gabriel Cañellas (AP)

1983

AP-PDP-UL 21

Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21

Unió Mallorquina (UM) Jeroni Albertí 6

Partit Socialista de Mallorca (PSM) 2

Partit Demòcrata Liberal (PDL) 1

Partit Socialista de Menorca (PSM) 2

Candidatura Independent de Menorca (CIM) 1

President: Gabriel Cañellas (AP)

Govern: AP+UM

Oposició: Tots els altres.

Font:

http://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_al_Parlamento_de_las_Islas_Baleares_de_2007

1979 Consell General Interinsular:

UCD 13

PSOE 4

Independents d'Eivissa i Formentera 3

PSM 2

AP (PP) 1

PCIB 1

President: Geroni Albertí (UCD, Posteriorment: UM)

Font: http://www.elpais.com/articulo/espana/BALEARES/ESPAnA/ELECCIONES_AUTONoMICAS_/HASTA_1995/Nueva/etapa/conflictivo/proceso/elpepiesp/19830416elpepinac_11/Tes/  

"Es tanca amb aquestes eleccions (1983) el període de transició institucional des de la dictadura, en què el CGI ha actuat com a institució preautonòmica. Des que es va constituir, en la seva fase actual ha estat compost per un plenari de 24 escons (13 consellers d'UDC, 4 del PSOE, 3 d'Independents d'Eivissa i Formentera, 2 del PSM i 1 d'AP i PCIB, respectivament), un Consell Executiu (els nou consellers amb cartera) i el president. El pressupost de la comunitat, fins que s'aprovin els de l'Estat per a 1983, està dotat amb 3.223.000 de pessetes, que es distribueixen entre els tres Conselis insulars i el propi CG1 (350 milions) ".

.

Concentració demà per l'Estatut

Rebut per correu electrònic de Manel Domenech. Tot i que l'AHC no figura entre les entitats convocants, s'adhereix a la convocatòria.

Amigues i amics,

L'Obra Cultural Balear, juntament amb una plataforma formada per la majoria de partits de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, ERC, EAV, Iniciativa d'Esquerres, Els Verds i Entesa per Mallorca), ha convocat una concentració contra les repercussions negatives que pot tenir a les nostres illes la sentència de l'Estatut de Catalunya, que tanca el model autonòmic i retalla competències presents a l'Estatut de Balears en matèries com llengua o finançament.

La concentració serà el divendres, 9 de juliol, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim. En defensa del nostre autogovern".

L'OCB fa una crida a tots els socis i amics de l'entitat a participar-hi, així com a la manifestació de protesta convocada per Òmnium Cultural i altres organitzacions de Catalunya l'endemà, dissabte 10 de juliol, a Barcelona.

Jaume Mateu Martí, president de l'Obra Cultural Balear
.

Parc natural de Cabrera

Parc natural de Cabrera

El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91, Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells ... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes feries. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.

El mar ha modelat, durant mil·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l’entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües.

Text i Foto:

Agenda 2001

Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears
.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc

Dia 1 de febrer de 2006: Tito Fiol de la Conselleria d'Educació,
juntament amb dirigents d'Iberostar, presentant el programa
educatiu "Programa d'Integració social per a nins i nines amb
discapacitats", que el primer havia encarregat a la segona.

Iberostar a favor del Camp de Golf de Son Bosc

Nota Informativa del GOB

22 de maig de 2010

Avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, el GOB ha realitzat una acció simbòlica de denúncia davant la seu d'Iberostar, una de les empreses que promouen la transformació de Son Bosc en un altre camp de golf.

Imatge de l'acció a la plana principal del GOB:
http://www.gobmallorca.com/pancartaiberostar.jpg
Comunicat de premsa:
http://www.gobmallorca.com/notabio2010sonbosc.pdf

.....................................

Els polítics i empreses capitalistes van de la mà en la mateixa direcció: "Destruir paisatge i utilitzar béns comuns en benefici particular". Segons les notícies dels mitjans de comunicació PP i UM, de nou junts per i per a l'especulació, coincideixen amb Iberostar en no protegir Son Bosc i construir el camp de Golf, el número 100 dels dels golfs mallorquins. Fa poc Matias Vallès entrevistava al director gerent i propietari principal d'Iberostar que, oportú, deia que en un principi havien col·laborat amb Jaume Matas, però que finalment, davant la prepotència de Matas i el poc cas que els feia havien deixat de fer-ho (El grup Barceló, guanyador del concurs de construcció i explotació del Palau de Congressos i hotel adjunt de la façana marítima de Palma, va ser el primer que va acollir Matas en la seva fugida als EUA, immediatament després d'haver perdut les eleccions autonòmiques de 2007. Poc després aquest grup, davant l'administració del pacte, renunciava a l'execució del seu concurs perquè "la dotació no era suficient". Seria interessant saber com s'havia pactat la suficiència amb l'ara imputat expresident).

Em fa vergonya el desvergonyiment amb què fan les justes crítiques als respectius governs Rajoy, Cospedal,... a Espanya i Tito Fiol, portaveu del PP al Parlament de les Illes Balears en id. L'anterior legislatura de Jaume Matas va ser un disbarat permanent d'especulació, irregularitat i nepotisme desvergonyit. Sense entrar en els casos Palma Arena (en els tribunals), Can Domenge (també en els tribunals, amb implicació del partit soci del PP, però també en comunicacions del despatx d'advocats del mateix Tito Fiol, portaveu actual del PP i membre del govern de Jaume Matas) i aquells que encara no s’han iniciat les investigacions corresponents del Metro, de l'hospital Son Espases, Es Guix, altres urbanitzacions, autopistes a Eivissa i Mallorca, túnels, grup Fer, IBISEC,... i sense retrocedir a la vergonya de l'OIE (oficina d'informació educativa) de l'anterior legislatura de Matas, ens cenyirem a recordar la vergonyant contractació per part de la Conselleria d'Educació (pública) de Tito Fiol a Iberostar (empresa privada teòricament turística) per elaborar i aplicar el "programa d'integració escolar (social) per a nens i nenes amb discapacitat". La Conselleria va encarregar i pagar (Quant?) amb diners públics a una empresa privada de turisme un programa propi de la xarxa que té la mateixa Conselleria d'Orientació i Integració educativa, personal, laboral i professional, en els Equips sectorials i en tots els centres públics i concertats d'educació secundària. És com si als orientadors ens haguessin demanat una organització de forfaits per a viatges de quinze dies al Carib per a tot tipus de clients. Tampoc es va demanar ni a la UIB, psicologia o pedagogia, ni als Col·legis oficials de psicologia o pedagogia o a l'Associació professional d'Orientadors/es AOIB (http://www.balearweb.net/aoib/) o COPOE (http://www.copoe.org/). Un programa educatiu i social encarregat a una empresa privada de turisme que ni tan sols, un cop editat, es va explicar als centres educatius ni es va aplicar: No tenia qualitat tècnica suficient per a cap de les dues coses. Però sí entitat suficient per a ser cobrada per Iberostar.

Els disbarats capitalistes portats a la màxima expressió per Jaume Matas, el seu govern i els seus socis em van impulsar a escriure un escrit en un dels meus blocs titulat "Jaume Matas i Tito Fiol, vindre a visitar-vos a la presó". I sembla que, en cas que el dret vagi en la mateixa direcció que la justícia, aviat podré complir la meva predicció.

Mentre els nous dirigents polítics capitalistes i les empreses capitalistes de sempre sembla que no escarmenten en cap d'altri, confien que Camps i Matas i altres especuladors amb diners públics de la mateixa corda sortiran ben parats de les seves imputacions, i segueixen exercint la seva pràctica ideològic-professional, destrucció i especulació per enriquiments particulars encara que això suposi crisis econòmiques estructurals generals que afectin la majoria de persones.

.

Convocatòria UIB 2010-2011 Estudis de Grau

Rebut, per correu electrònic de l'Oficina d'Informació de la UIB. Gràcies.

Convocatòria UIB 2010-2011 Estudis de Grau

Estudis de grau amb limitació de places

Relació d’estudis de grau amb limitació de places per al curs 2010-2011

Com s’ha de fer la preinscripció

Terminis de preinscripció i publicació de llista d'admesos

Vies d’accés que es poden utilitzar i documentació que cal aportar

Trasllat d’expedient als estudis amb limitació de places de la UIB

Estudis de grau sense limitació de places

Relació d’estudis de grau sense limitació de places per al curs 2010-2011

Com s'ha de fer la matrícula

Terminis de matrícula

Trasllat d’expedient als estudis sense limitació de places de la UIB

Canvi d’universitat dins els mateixos estudis

Matrícula provisional

Reconeixement i transferència de crèdits

Simultaneïtat d’estudis

Calendari lectiu

Llocs d’informació de preinscripció i horari d’atenció al públic

Serveis administratius de la UIB

...........................................

Informació sobre:

La Universitat

Estructura i Govern

Serveis

Accés i admissió

Estudis

Portals universitaris

Recerca

Estudis

Grau

Primer i segon cicle

Màsters oficials

Doctorat

Títols propis

Títols propis de postgrau

Universitat Oberta per a Majors

Formació complementària

Beques

Tota aquesta informació a:

http://www.uib.cat/ca/infsobre/estudis/acces/preinscripcio/index.html 

. 

Importància dels espais naturals

Importància dels espais naturals

Ens trobam en un moment històric de principis d'un nou mil·lenni en el qual s'han assolit uns nivells de desenvolupament social, tecnològic i científic que coincideix amb un deteriorament del medi sense precedents. L'aprofitament dels recursos naturals i el desenvolupament econòmic no pot comprometre el benestar social i econòmic de les generacions futures i és imprescindible mantenir la capacitat de la Terra per sostenir aquest desenvolupament i donar suport a la vida.

L'Estratègia Mundial per a la Conservació dins del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient estableix tres objectius bàsics: mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes que sostenen la vida, protegir la diversitat genètica i vetllar per la sostenibilitat de qualsevol ús que es faci de les espècies i els ecosistemes.

Els espais naturals protegits són parts del territori que contribueixen al benestar social a través de la conservació de la biodiversitat biològica i de la qualitat del paisatge, la regulació hídrica i del cicle de nutrients, la protecció del sòl, la protecció enfront dels desastres naturals i la provisió de llocs per a l'esbarjo, l'educació, la ciència i la cultura.

EI IV Congrés Mundial de Parcs i Espais Protegits celebrat a Veneçuela l'any 1992 va canviar la visió històrica dels espais protegits com a illes apartades del seu entorn. Actualment s'ha optat per un altre punt de vista que ubica aquests territoris en el centre de les estratègies de desenvolupament sostenible.

Avui s'entenen els espais naturals com a zones amb major grau de naturalitat dins un gradient d'intensitat d'explotació en el qual ha d'existir un nucli o una àrea de reserva. EI seu paper és important perquè formen part d'un mosaic territorial diferenciat segons l'ús que rep i que té sentit per les interaccions amb la resta de les peces.

Cal esperar que els espais naturals protegits siguin zones en les quals es cuiden de forma especial els valors ambientals i que serveixen de punt de referència des del qual es poden assajar i exportar a la resta del territori models ambientals sostenibles.

La Llei estatal 4/89, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, estableix els següents objectius quant a la protecció d'espais naturals:

1. Constituir una xarxa representativa dels principals ecosistemes i regions naturals del territori nacional.

2. Protegir aquelles àrees i elements naturals que ofereixen un interès científic, cultural, educatiu, estètic, paisatgístic i recreatiu.

3. Contribuir a la supervivència de comunitats i espècies que necessiten protecció mitjançant la conservació dels seus hàbitats. 4. Col·laborar en programes internacionals de conservació d'espais naturals i vida silvestre.

La Llei 4/89 preveu quatre figures de protecció d'espais naturals: parc, reserva, monument natural i paisatge protegit. A les Balears s'han declarat 5 parcs des de l'any 1988, el Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera i els parcs naturals de s'Albufera de Mallorca, sa Dragonera, s'Albufera des Grau i Mondragó, i una reserva natural, la de ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Les normatives autonòmiques de conservació d'espais naturals eleva a més de 20 el nombre de figures diferents de protecció. La UICN reconeix, però, només 6 figures de protecció en tot el món.

La protecció dels espais naturals també s'ha exercit des d'altres normatives, entre les quals hi ha la normativa urbanística. Un exemple és la Llei 1/91, de 31 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, que preveu dues noves figures de protecció: les àrees naturals d'especial interès (ANEI) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP). Per mitjà d'aquesta Llei s'han protegit 47 espais naturals a Mallorca, 19 a Menorca, 9 a Eivissa i 8 a Formentera.

Hi ha també normes europees com les Directives d'Aus i d'Hàbitats per mitjà de les quals es crea la xarxa europea d'espais naturals anomenada NATURA 2000.

Hi ha altres normatives com les lleis d'aigües, de costes, els acords i convenis internacionals com les reserves de la biosfera, les zones d'especial protecció de la Mediterrània, Ramsar i normes preconstitucionals com les lleis de monts i de caça.

Ara per ara disposar d'uns bons espais naturals protegits i gestionar adequadament el medi natural és sinònim de progrés i de qualitat de vida i no significa perdre oportunitats de desenvolupament.
Agenda 2001
Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears

.